Nosaltres
·
La nostra història
La gènesi · 1992-2001
Coro Universitario Galego de Barcelona
La necessitat d'ocupar un espai imprescindible
A l'abril de 1992 es posa en marxa, al si de la UB, el Coro Universitario Galego de Barcelona (CUGAB) tutelat per l'Área de Filoloxías Galega e Portuguesa.
Un any després té lloc la seva presentació oficial al Paranimf de l'Edifici Històric de la pròpia UB.
Sota la direcció de César del Caño, cofundador del projecte, transcorre una etapa de nou anys plena d'activitats, en la que destaca, com a fita fonamental, l'edició del llibre/CD Porgaleuzca (Master Records / Bule Bule Produccions, 1996).
El CUGAB es dissol en l'any 2005.
Mesos després de la dissolució del CUGAB, un petit grup de persones, integrants de diverses entitats corals de Barcelona, en la seva major part alumnes de César del Caño, signen l'acta fundacional de l'associació Galeuzcamerata, Espai Polifònic Universitari.
Amb la intenció de que la Universitat de Barcelona aculli la nova associació sota la seva protecció, conscients de la necessitat de recuperar un espai essencial per a la música coral gallega en un nou marc col·laboratiu, al juliol de 2006 es presenta el projecte al Delegat del Rector, Dr. Salvador Claramunt, qui, sobre la base de la petjada deixada en la nostra etapa de treball amb el CUGAB, acull immediatament el grup sota la tutela del Vicerrectorat d'Activitats i Patrimoni Culturals.
La reconstrució · 2006-2016
Galeuzcamerata, Espai Polifònic Universitari
Obrint portes, recuperant espais perduts
La necessitat d'un canvi · 2016...
Don de Son
Som realment un cor? Volem ser-ho?
Bé per haver-se complert els objectius, per pròpia dinàmica de la vida o només per catarsi, el fet és que el temps fa mudar la perspectiva de les coses.
Don de Son neix com a conseqüència d'un procés natural de maduració, per la pròpia necessitat de renéixer i reinventar, amb il·lusió i pas ferm, amb convenciment i confiança en si mateix, amb experiència i bon humor; sense por, perquè els seus gens estan plens de coneixements heretats i debatuts, de petjades diàfanes i camins compartits.
Així doncs vegeu aquesta nostra nova casa. Entreu i regireu, n'hi ha molt on fer-ho; i estigueu atents, ens queda molt per donar i potser molt camí per redefinir i, fins i tot, reinventar.
